Una de les ajudes més importants per poder assistir a les persones que necessiten suport per dur a terme les seves activitats diàries són les ajudes per a la dependència. Aquestes estan regulades per la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. D’aquesta manera, s’aconsegueix que aquestes persones puguin assolir una major autonomia personal.
Per accedir a aquestes ajudes, s’han de seguir uns passos previs, que passen per la valoració del grau de dependència de la persona. Així doncs, quins graus de dependència hi ha?
- Grau 1 – de dependència moderada: la persona necessita ajuda una vegada al dia per realitzar les activitats bàsiques de la seva vida quotidiana* o suport intermitent per mantenir la seva autonomia personal.
- Grau 2 – severa: la persona necessita ajuda diverses vegades al dia per realitzar les activitats del dia a dia, però no requereix suport permanent.
- Grau 3 – gran dependència: la persona ha perdut totalment l’autonomia i necessita suport indispensable i continu per mantenir la seva autonomia personal.
* Les activitats bàsiques del dia a dia són, per exemple, si la persona pot tenir cura de la seva higiene personal, si té la mobilitat i capacitat necessàries per poder realitzar activitats domèstiques com cuinar o netejar o si li és possible pujar escales o sortir al carrer i orientar-se…
Com es valora el grau de dependència?
Cadascuna de les comunitats autònomes té uns barems que serveixen per valorar la situació de dependència de la persona. No obstant això, sempre s’avalua quin és el grau de dependència en relació amb el suport que necessita per realitzar activitats bàsiques rutinàries i quines cures específiques necessita la persona.
Requisits i passos per sol·licitar les ajudes de dependència.
- Com a primer pas, s’ha de sol·licitar una valoració del grau de dependència, cosa que es pot dur a terme en els espais de tramitació i sol·licitud de les seus electròniques de les diferents comunitats autònomes.
- Per aplicar el Barem de Valoració del grau de Dependència (BVD), els òrgans corresponents de cada comunitat autònoma envien una sol·licitud als Serveis Socials, i aquests envien una persona al domicili de la persona a valorar, el qual s’encarrega d’oferir una valoració oficial que acrediti el grau de dependència.
- Una vegada s’hagi acreditat el grau per part del professional de serveis socials, fa falta una resolució.
- Amb aquesta resolució, es podrà sol·licitar el programa individual d’atenció al centre de serveis socials que correspongui. En aquest punt s’avalua la necessitat d’ajuda que la persona necessita i els serveis o prestacions econòmiques que hauria de rebre en base a aquesta valoració.
Prestacions econòmiques i/o de serveis.
En primera instància, s’ofereixen serveis que faciliten la vida a la persona amb dependència, serveis com l’ajuda a domicili, la teleassistència, l’accés a un centre de dia o de nit o el servei d’atenció residencial.
No obstant això, les prestacions econòmiques i de serveis depenen de múltiples factors, no només de la valoració i del grau de dependència, sinó també de les possibilitats econòmiques pròpies de cada individu. Hi ha tres classes de prestacions econòmiques.
- Prestació econòmica vinculada al servei: prestació de caràcter periòdic destinada a adquirir un servei professional que ajuda les persones amb un grau de dependència.
- Prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors no professionals: benefici econòmic que rep la persona que s’encarrega de cuidar la persona dependent. La persona cuidadora no pot ser un professional, sinó que ha de ser una persona de l’entorn que tingui fins al tercer grau de parentiu. Hi ha vegades, però, que la persona cuidadora no té per què tenir algun tipus de parentiu, però sí que ha de ser algú del seu entorn real que pugui demostrar que resideix a prop de la persona demandant.
D’altra banda, aquesta llei de dependència estableix que, en el cas que la persona presenti certs trets de mobilitat reduïda (trets que es defineixen en la valoració prèvia), ha d’haver-hi una millora en la seva llar, perquè aquesta sigui més accessible i segura. D’aquesta manera, s’ha d’eliminar qualsevol barrera arquitectònica. Una opció per poder sortejar qualsevol obstacle passa per instal·lar una plataforma o cadira puja escales, un elevador vertical o un ascensor (el tipus de plataforma a escollir depèn de les necessitats de la persona i de l’espai disponible).
Per a aquest cas, hi ha altres normatives que obliguen a adaptar l’espai com, per exemple:
La Normativa de propietat horitzontal, que correspon a la llei 26/2011: que estableix que una comunitat de veïns està obligada a instal·lar plataformes elevadores si un dels propietaris ho sol·licita.
A més, hi ha certes ajudes econòmiques:
– El Pla Estatal d’accés a l’habitatge, en el qual s’especifica que es poden subvencionar actuacions com la instal·lació d’ascensors, plataformes elevadores verticals o rampes.
– El Plan de rehabilitació de l’habitatge i regeneració urbana per subvencionar el cost d’adaptació tant de l’habitatge particular com de la comunitat de veïns.
En aquest article, expliquem el funcionament de la normativa al detall.
